Un avís seriós per a qualsevol persona que estigui perdent el seu temps en llegir aquesta programació: a les meves classes adoctrino obertament als meus alumnes: ho faig jo i ho fa tothom de la meva especialitat, sigui tant a l'escola pública com a la privada. En el meu cas concret adoctrino en la necessitat de fugir del dogmatisme, de fomentar la tolerància, el respecte, la solidaritat, l'actitud crítica davant de tot el que escoltem, llegim, veiem i qualsevol altra forma d'accedir al coneixement. Adoctrino en la visió de que aquí no hi ha bons i dolents, sinó que tot depèn en quin costat de la societat es cria i educa cadascú i quins valors els inculquen i quins interessos i privilegis defensen. Adoctrino, finalment, en la necessitat de voler conèixer, de voler aprendre contínuament, de reflexionar sobre el que aprenem, i en convertir-nos en persones actives en la defensa dels nostres drets i els dels altres.
Una mica més de com treballo i què cerco contínuament.
Al llarg del present curs de Ciències Socials, el primer que comprovaràs és que fem servir llibre de text. No és cap novetat al nostre institut. Tot i això, la major part del material que treballarem a classe el tindràs exposat en el blog corresponent al nivell. D'aquesta manera passen diferents coses positives: hi ha un actualització constant de continguts, sempre s'utilitzen els millors recursos existents i a més, tindreu base simplificada, sòlida i clàssica per a que guanyeu seguretat a l'hora de poder treballar a casa (llibre de text). En paral·lel, i donades les terribles circumstàncies que la pandèmia de la COVID-19 ens ha imposat, reforçades per la clara ineptitud dels governants de la gran majoria de països, teniu la possibilitatd e treballar amb el Classroom "Pensant la Història", l'enllaç del qual ara mateix afegeixo https://classroom.google.com/c/MTI5MDA3Njk3MTM3?cjc=a52jkuu.
Altres coses molt interessants que poden arribar a succeir: treballarem els temes des d'una perspectiva molt diferent a com ho fan els llibres de text. Cadascun dels membres de la classe tindrà molt a dir en el desenvolupament de les diferents activitats. I com que la meva idea és intentar que aprenguin tot el possible i alhora passar-ho molt bé, doncs... prometo unes quantes sorpreses al llarg del curs.
Què és el que al final de tot haurem aconseguit? Moltes coses, totes elles molt ambicioses i gairebé utòpiques, però que si no les aconseguim consideraré que mig hauré fracassat. Què vull? Tot el que us assenyalo ara:
Què aprenguin a pensar per si mateixos. Hi ha alguna cosa millor en la vida que ser capaç de reflexionar sobre tot el que veus, el que llegeixes, el que escoltes, el que toques? I fetes les oportunes i constants reflexions, ser capaç de crear un pensament propi sobre això que t'obliga a pensar? Si aconseguim això de cadascun/cadascuna dels membres de la classe, serà meravellós. I com es fa això? Aquí ve el meu segon objectiu
Què despertin la necessitat de voler saber, de voler aprendre coses, sigui quina sigui la temàtica. És apassionant anar aprenent de tot allò que no coneixem. I com es fa? llegint, mirant, escoltant, tocant, cercant informació, aprenent a descartar aquella que no és fiable. Avui dia tenim milions de fonts d'informació sobre la majoria de temes, i justament això fa que sigui tan difícil saber quina és més o menys vàlida i quina és descartable. Qualsevol pot escriure o opinar sobre un tema, les elits que controlen i manipulen el món són les primeres que volen introduir en el nostre dia a dia la seva visió interessada de la nostra societat. Però quants d'aquests mitjans que existeixen realment estan informats i no tenen la intenció de manipular tan obertament? Per tant, com saber quina informació ens és útil? Aquí ve el meu tercer objectiu:
Desconfiar absolutament de tot i de tothom, començant per tot allò que jo pugui dir a classe, i seguint per tot el que surt a la televisió a la ràdio o a la premsa escrita o digital. Vol dir això que no hem de fer cas de tot això? No, es tracta de veure que diuen, posar-lo en dubte i contrastar amb altres fonts informatives de les que també dubtarem. A partir d'aquesta comparació constant d'informacions serem capaços de poder reflexionar sobre quina pot ser la veritat. I justament aquí ve el meu quart objectiu:
Fugir de qualsevol dogma, de qualsevol veritat absoluta que ens vulguin vendre o que tu mateix pensis que tens. Accepta que pots estar equivocat i que per tant, els teus coneixements i les teves reflexions estan exposada es a ser modificades en funció de noves informacions o perspectives que no tenies. Això de creure en les coses per que si, per que ho diuen els que manen o perquè em diuen que has de tenir fe és una estupidesa, vingui d'on vingui aquesta veritat absoluta.
I aquí ve el meu següent objectiu: no sóc ningú per dir com heu de ser cadascú i cadascuna de vosaltres, però si alguna cosa dic al meu fill és que una persona hauria de ser tolerant, acceptar la diferència, sigui d'opinió, de fe, o d'interessos. Cada persona és una meravella de la natura, i no tenim per que ser iguals. Tots som vàlids, tots tenim els mateixos drets i deures i tots tenim sentiments i somnis. Quina importància té l'origen, la cultura, la religió, el sexe, el color de pell o a qui i com estimem? Malauradament el món no es basa en aquest principi bàsic i innegociable, i la multitud de situacions d'injustícia extrema, de violació dels drets essencials de les persones i dels pobles en base a aquestes premisses que abans comentava han convertit la nostra realitat en un drama constant per a milers de milions de persones, per a la majoria dels animals i per al conjunt del planeta. Ens podem quedar al sofà de casa jugant a la Play, xatejant o mirant la tele. Ens podem limitar a estudiar molt i treure bones notes, però això no farà que aquests enormes problemes que té el món desapareguin. Simplement seràs un ignorant, víctima de la manipulació del sistema per a perpetuar en el poder als responsables d'aquesta societat tremendament injusta. O també pots intentar canviar el món, aprenent tot el que està passant en ell, difonem aquesta informació i la teva visió sobre tot el que vas coneixent, i si vols, més endavant, implicant-te en aquelles organitzacions que estan intentar canviar les coses.
El temari que treballarem durant aquest curs està íntimament relacionat amb tot el que us assenyalo en aquesta introducció. Tirarem enrere en el temps per aprendre que al llarg de la Història, la societat ha anat canviant, però que sempre ha estat una minoria privilegiada la que ha marcat el compàs de la intransigència, la manipulació i la injustícia social.
Abans d'acabar, vull assenyalar un últim objectiu, tan important com els altres: la necessitat de tenir la millor comprensió lectora i la millor expressió oral i escrita possible. Crec sincerament que la definició d'analfabetisme s'ha d'adaptar als nous temps. Per a mi, una persona analfabeta és aquella que és incapaç d'entendre la majoria de textos que llegeix, que s'expressa tant de forma oral com de forma escrita de manera simplista i poc comprensible, recorrent a la vulgaritat i cometent multitud de faltes ortogràfiques bàsiques. Segons aquesta definició tan particular, els índex d'analfabetisme en això que anomenen Estat espanyol és enorme, i això explica el grau d'estupidesa tan alt que el caracteritza i que ens porta a la incapacitat permanent per progressar. La culpa és de tothom, però sobre tot dels que manen per que a diferència del que passa a l'Europa nòrdica, aquí sembla que a major ignorància i passivitat, major control per part del poder polític i econòmic. Calma, no estic fent política. de fet, no tindreu mai ni idea de què voto o deixo de votar. Simplement presento una situació sobre la que haurem de reflexionar per a entendre millor la Història que estudiarem i com hem arribar fins a on ara estem. I recordeu que del primer que heu de desconfiar és de mi. Puc semblar molt guai, però puc tenir intencions amagades que us condueixin cap a un altre jo. Tranquils que no és així! O potser si?
Tot des del màxim respecte a les creences i orientacions de cada persona que conforma el meu grup. D'aquesta manera crec que cadascuna d'elles podrà ser capaç de tenir la seva pròpia visió i opinió del món. Lluito contra l'estupidesa social, i certament, crec que vaig perdent estrepitosament.
Benvinguts i benvingudes a Pensant la Història 2020-2021