Albert Roma

No resulta fàcil escriure sobre un amic, i l'Albert ho és des de que érem nanos al barri de Les Fontetes de Cerdanyola. Ho dic per què tot el que em ve al cap d'ell són elogis i això pot fer confondre al lector de que parla un amic, no pas un docent neutral. Però, no, no és cert. Tant com a amic com a professor el que en surt per parlar de l'Albert és el mateix que escriuria qualsevol persona de Cerdanyola que hagi tingut l'honor de conèixer-lo i que vegi a què dedica la seva vida i quina mena de persona és. Com a mostra, reprodueixo íntegrament l'entrevista qye Cerdanyola.fino li va fer ara fa uns pocs anys.

—

Diàriament arriben a l'illa de Lesbos un miler de persones; amuntegats infants i adults en embarcacions molt precàries en les que posen en perill les seves vides. Fugen de la guerra, de la violència, de la persecució, de la fam... i amb l'únic objectiu d'aconseguir un futur millor.

Proactiva Open Arms és una ONG que es dedica a salvar les vides dels refugiats que arriben a les illes gregues de Lesbos i Chios. Cobreix 17 quilòmetres de costa ajudant a aquestes persones a trepitjar terra de forma segura i ho fan amb l'ajuda del seu voluntariat, socorristes i submarinistes de professió. El cerdanyolenc Albert Roma n'és un d'ells.  

 

- Com va ser la teva arribada a l'illa de Lesbos?

Arribàvem sense dormir i amb por perquè no sabíem què ens trobaríem. Aquí pots tenir 2 o 3 víctimes però allà si un vaixell es gira tens 50 a l'aigua. Va ser arribar el primer bot i mentre l'agafaves miraves l'horitzó i et venien com 12 més.

- Com és el vostre dia a dia?

Fem equips de 2 o 3 persones. Iniciem guàrdies a les 5h i cada dues hores canviem torn. A les 20h intentem descansar i sopar però tenint dos reactius preparats. La ràdio sona constantment i al telèfon et truquen de matinada. Arriben 20 o 30 bots al dia, però hem tingut pics de 90. És bastant salvatge.

- Què feu quan arriben?

Assegurem que els bots entrin de proa. Sovint es posen nerviosos i comencen a saltar per la borda i si hi ha onades és fàcil que es trenquin una cama o que pugui bolcar i la gent quedi sota el bot. No són embarcacions, són plàstics amb un motor molt precari que falla contínuament i que a vegades es queden a 200 o 300 metres de la costa. Aleshores entrem nedant i els portem a terra. Si hi ha mala mar o estan més endins sortim amb les motos o la barca.

- Sempre assegureu primer als nens?

Són els més dèbils. Allà està fent molt fred i ells van calats. Tots els que arriben estan hipotèrmics, nens i grans.

- Com venen?

Els hi diuen que viatjaran en una embarcació de 20 persones i que tot anirà be. Quan arriben a la platja són 50 per a un bot en el que haurien d'anar 8. El terra es pot tallar amb una navalla. En ell seuen a les dones amb els nens; algunes d'elles els porten lligats amb adhesiu al pit i si cauen a l'aigua els primers que pateixen són aquests nens. Asseguts al perímetre venen els homes. És la millor manera per a les màfies de ficar molta gent en un bot. Surten de Turquia però venen de Síria, Iraq, Afganistan i fins i tot de Somàlia. Es juguen la seva vida perquè allà d'on són corren perill.

-Una dura realitat...

Et desborda perquè veus les pressions i la desesperació que fan que es fiquin 50 persones en un bot. A vegades es desenganxa el terra de l'embarcació i 50 persones cauen l'aigua sense poder sortir. És una bogeria. Saber que tindràs 50 o 60 rescats, o fins i tot 240, com ja ha passat, i que per desgràcia no podràs arribar a tot... s'ha de saber gestionar.

- Quin rescat recordes especialment?

Era una setmana amb molt de fred, pluja i mala mar, de nit arribaven bots i bots. En un d'ells, una nena de 2 anys. Vaig agafar-la, li vaig prendre el pols i estava inconscient i taquicàrdica. Jo només pensava que no se'm morís a les mans. Vaig començar a cridar al metge i la vam remuntar.

- Com veus les dificultats per entrar a Europa?

Al principi no entenia com podien estar els guardacostes turcs, la patrullera militar i les embarcacions passant pel mig sense fer res. Aleshores t'assabentes de les màfies, de com treballen, de qui paga a qui i et preguntes... la humanitat s'ha perdut per sempre més? I després posen barreres quan arriben aquí? Són persones com nosaltres. Sents incomprensió i ràbia.

 

- I quan tornes no et sents descol·locat?

El concepte d'urgència-emergència et canvia. Quan reps una bufetada de realitat com aquesta et produeix un canvi intern, de desconfiança, ràbia i credibilitat a nivell global i de les organitzacions polítiques. Estem fent la feina que havíem de fer i s'ha creat un sentiment brutal de germanor amb els equips. Una vegada va arribar una barca que es va quedar a 200 metres i els vam portar a la costa sans i estalvis. Un home va començar a cridar, abraçar-me i fer-me petons. Te n'adones que val la pena.

- Quin missatge donaries a la gent?

Que obrin els ulls perquè és una tragèdia, però de valors morals i humanitària. Ningú vol sortir de casa seva, pujar-se a un bot o caminar 20 dies i jugar-se la vida sense saber on va i què es pot trobar.