1. La Crisi de l’Antic Règim. Resum

​

EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

 

0. Introducció

​

• El segle XVIII europeu fou un període de transició.  D’una banda, es van mantenir les característiques de l’Antic Règim i, de l’altra, es va preparar el camí de les revolucions liberals.

•  A Espanya, el segle XVIII va significar l’arribada de la dinastia dels Borbons i l’aplicació dels principis de l’absolutisme monàrquic.

​

1. L’Europa del segle XVIII

​

1.1. Una agricultura senyorial

​

• Des del punt de vista econòmic, l’agricultura era l’activitat més important. Es tractava d’una agricultura de subsistència.

• L’economia es veia periòdicament colpejada per les anomenades crisis de subsistència: períodes d’escassetat d’aliments i de puges de preus.

• La terra era a mans de la noblesa i el clero, que posseïen grans propietats, transmeses de generació en generació.

​

1.2. Una monarquia absoluta

​

• Des del punt de vista polític, el rei tenia un poder absolut. La monarquia era de caràcter diví. Els governats eren súbdits sense cap dret.

•  El rei estava auxiliat per unes institucions que l’assessoraven (Consells d’Estat).

•  Per a alguns afers també havia de consultar els parlaments. 

•  El Parlament era una institució nascuda a l’Edat Mitjana. Estava composta per representants dels tres estaments, que assessoraven el rei i tenien algunes atribucions.

​

1.3. L’expansió econòmica

​

•  El segle XVIII fou d’una relativa pau internacional. Després dels conflictes del segle XVII, la firma del Tractat d’Utrecht (1713) va donar pas a un període d’equilibri internacional.

•  En aquesta situació, es va produir un creixement demogràfic provocat per l’absència de grans epidèmies, pels nous cultius, etc.

•  L’augment de la població comportà una major demanda de tot tipus de productes. Es va produir una alça dels preus i els propietaris, estimulats per això, augmentaren la producció.

•  Les monarquies van potenciar el creixement econòmic.

​

2. La societat estamental

​

2.1. Una societat desigual

​

•  La societat de l’Antic Règim es caracteritzava per la seva desigualtat civil.

•  Estava dividida en dos grups ben diferenciats:  els privilegiats (noblesa i clero) i els no privilegiats (l’estat popular o tercer estat).

2.2. Els privilegiats

•  La noblesa i el clero eren els estaments privilegiats. Posseïen la major part de les terres, monopolitzaven tots els càrrecs i estaven exempts del pagament d’impostos.

•  La noblesa vivia de les rendes de la terra i acumulava grans riqueses.

•  El clero vivia de les rendes derivades de l’explotació del seu patrimoni territorial i també del delme.

2.3. Els no privilegiats

•  L’estat popular constituïa el sector dels no privilegiats. Eren la immensa majoria de la població i agrupava persones molt diferents, econòmica i socialment.

•  La burgesia incloïa els grans artesans, comerciants i banquers. Era el grup més actiu econòmicament i la seva riquesa havia augmentat.

•  Les classes populars urbanes agrupaven els treballadors manuals de les ciutats.

•  Els pagesos constituïen el grup més nombrós de la població. Estaven obligats a treballar les terres dels grups privilegiats, als quals pagaven impostos elevats. 

​

3. El pensament il·lustrat

​

3.1. Què és la Il·lustració?

​

•  La Il·lustració és un moviment de caràcter intel·lectual, desenvolupat a l’Europa del segle XVIII, que va posar en qüestió tots els principis de l’Antic Règim.

•  La Il·lustració defensava la fe absoluta en la raó com a únic mitjà per entendre el món.

•  Els il·lustrats creien que la humanitat, conduïda per la seva intel·ligència, podia assolir el coneixement, que era per a ells la base de la felicitat.

•  Els il·lustrats eren partidaris de l’educació i del progrés i van defensar la tolerància com a base de les relacions humanes.

​

3.2. Els filòsofs del Segle de les Llums

​

•  Els pensadors il·lustrats van defensar els principis de llibertat i igualtat de tots els éssers humans.

•  Es van oposar a la societat estamental i van argumentar que totes les persones neixen lliures i iguals.

• Defensaven la mobilitat social i el mèrit segons la vàlua i la intel·ligència de les persones.

•  En oposició al mercantilisme, teoria que defensava l’acumulació de metalls preciosos com la principal font de riquesa i el comerç, s’hi va imposar la fisiocràcia.

•  La Il·lustració va configurar una nova doctrina: el liberalisme.

​

3.3. L’“Enciclopèdia”

​

• El projecte de l’Enciclopèdia fou posat en marxa per dos pensadors il·lustrats, Diderot i D’Alembert.

•  Es tractava de publicar una gran obra que reunís tots els coneixements de l’època, fonamentats en la raó i en l’estudi de la natura.

•  L’Enciclopèdia va tenir un gran èxit i va ajudar a la difusió de les idees il·lustrades.

​

4. La fallida de l’absolutisme

​

4.1. Les revolucions angleses

​

•   Al segle XVII es va produir una guerra civil entre els defensors del Parlament i els de la monarquia absoluta. El 1649, el rei Carles I va ser ajusticiat i es va proclamar la república.

•   Oliver Cromwell, el principal impulsor del canvi polític, va acabar transformant la república en una dictadura militar. El 1660, després de la mort de Cromwell, es va restablir la monarquia.

•   El 1689, una segona revolució va acabar amb la monarquia absoluta dels Stuart i el Parlament va oferir la corona a Guillem d’Orange.

•   Així, Anglaterra fou el primer país que va tenir una monarquia de poder limitat. Es va instaurar una monarquia parlamentària.

​

4.2. El Despotisme il·lustrat

​

•   Alguns monarques van intentar fer compatibles el principi d’autoritat de l’absolutisme amb la idea de progrés, racionalització i modernitat de la Il·lustració.

•  Els dèspotes il·lustrats i els seus ministres van promoure un cert reformisme per actuar a favor del bé del poble, però reservant-se la capacitat de decisió.

•  La seva política reformista es va caracteritzar per la racionalització de l’administració de l’Estat, la reforma de l’ensenyament, la modernització de l’agricultura, etc.

​

5. La revolució americana

​

5.1. Els Estats Units d’Amèrica

​

•  Les tretze colònies angleses van protagonitzar al segle XVIII la primera insurrecció colonial contra una metròpoli, seguint les idees d’igualtat, llibertat i tolerància de l’Europa il·lustrada.

•  Els colons americans no estaven d’acord amb les taxes i impostos, així com tampoc amb el monopoli comercial que Gran Bretanya exercia sobre el seu territori.

•  El 4 de juliol de 1776, les tretze colònies van redactar la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica.

•  Aquesta declaració expressava el dret de totes les persones a la llibertat i a la recerca de la felicitat, i el deure dels governants de respectar els “drets inalienables” del poble.

5.2. La Constitució dels Estats Units

•  La guerra contra la metròpoli va ser llarga. Gran Bretanya va reconèixer la independència del territori americà el 1783, després de la derrota de Yorktown.

•  El 1787, es va redactar la primera Constitució de la història. El text assegurava la separació i l’equilibri de poders, establia un govern republicà i una estructura federal.

•  Per sobre dels Estats, se situava el govern federal, responsable dels assumptes exteriors, de la defensa, de les finances i de la moneda del nou país.

•   La Constitució es completava amb una Declaració de Drets.

​

6. L’arribada dels Borbó al tron espanyol

​

6.1. La Guerra de Successió (1701-1714)

​

•  La Guerra de Successió es va produir després de la mort de Carles II d’Àustria, en proclamar-se Felip V rei d’Espanya.Avuí sabem que va falsificar el testament del rei moribund.

•  La proclamació de Felip V de Borbó trencava l'equilibri entre les potències europees, donant a França un domini territorial, que no pas militar, que intimidava a Aústria, Anglaterra i els Països Baixos.

•  Gran Bretanya, Holanda, Portugal i l’Imperi austríac van declarar la guerra a França i a Espanya i van proposar un altre candidat a la corona, l’arxiduc Carles d’Àustria.

•   El 1713, l’arxiduc Carles heretà la Corona d’Àustria i temeroses de l’excessiu poder dels Habsburg, les potències europees van firmar el Tractat d’Utrecht que posà fi al conflicte i va reconèixer Felip V com a rei d’Espanya.

​

6.2. La resistència catalana

​

• L?antiga Corona d'Aragó es va posicionar a favor del candidat austriac, davant les mostres d'absolutisme de la monarquia francesa i les proves de que Felip de Bourbon no respectava el que prometia. Va ser una lluita entre la concepció centralista i absolutista de l'Estat castellà i la defensa de les llibertats i drets dels pobles de la Corona d'Aragó i les seves institucions.  

* Traits per les potències europees, i després d'una tria calamitosa de successors s Carles d'Aústria, la superioritat militar francesa va facilitar la caiguda mica en mica del territori. Només Barcelona i algunes ciutats de Catalunya van continuar oposant-se a Felip V.

•   Ocupat gairebé tot el territori català, Barcelona va ser assetjada durant catorze mesos. La ciutat fou defensada sota el comandament de Rafael Casanova i Antoni de Villarroel i amb el sacrifici de la ciutadania i de milers de voluntaris d'arreu de catalunya, però també d'Aragó, València i fins i tot Castella.

•   L’11 de setembre de 1714 les tropes de Felip V van ocupar Barcelona. Una setmana després també va capitular Cardona i tota Catalunya va quedar sotmesa a l’autoritat dels Borbó.La repressió fou ferotge i el gran objectiu va ser el d'eliminar qualsevol tret identitari català, per castellanitzar a la força a tot el territori. Aquesta política va ser brutal durant gairebé tres segles. Tot i això, els catalans van saber resistir i sobreviure com a poble i nació. 

​

6.3. L’absolutisme borbònic

​

•   Els Borbons van unificar tot el territori, imposant unes lleis úniques, una idèntica administració i l’homogeneïtzació de totes les seves institucions.

•  Felip V va anul·lar tots els furs i institucions de la Corona d’Aragó, i amb els Decrets de Nova Planta es va imposar el sistema administratiu castellà a les terres de la Corona.

•  El territori va quedar dividit en províncies, al capdavant de les quals el rei va col·locar un capità general amb poder militar i administratiu, que exercia com a governador.

•   A cada província es van crear audiències per a l’administració de justícia i es van implantar corregidors i intendents.

​

7. El creixement econòmic i el reformisme il·lustrat

​

7.1. El creixement econòmic de Catalunya

​

•   El segle XVIII va ser per a Catalunya una etapa de creixement econòmic i demogràfic malgrat els enormes perjudicis que la política dels Borbons provocava, sempre en defensa dels interessos agraris castellans i rebutjant frontalment el desenvoluopament econòmic basat en la iindústria i les exportacions dels catalans.

•    La causa essencial del creixement econòmic fou la vitalitat dels diversos grups socials del Principat i les noves circumstàncies internacionals.

•    Durant el segle XVIII hi va haver millores en l’agricultura, estimulades per l’existència dels censos emfitèutics, un contracte agrari que permetia al pagès quedar-se amb part dels rendiments agraris.